Sala de Prensa

L’Associació d’Empreses Forestals de Menorca com una de les accions incloses dins el conveni de col·laboració amb el Consell Insular de Menorca va celebrar aquest dissabte el III Seminari “Boscos i Aigua”, una jornada que va reunir investigadors, administracions i empreses forestals per analitzar com la gestió activa del bosc influeix en la disponibilitat d’aigua, la salut dels ecosistemes i la resiliència del paisatge menorquí davant el canvi climàtic. L’acte, que va tornar a registrar una alta participació professional i projecta Menorca com un espai de referència a Balears en el debat forestal, va fer palès que la gestió forestal activa és indispensable per al futur hídricoambiental de Menorca. “La combinació de recerca científica, polítiques públiques i activitat professional és la via per garantir boscos més sans, aqüífers més protegits i un paisatge més resilient” va manifestar el President d’ASEFOME, Marcelino Hernández.

La jornada va comptar amb el Conseller de Medi Ambient, Reserva de la Biosfera i Corporació del Consell Insular de Menorca, Simón Gornés, el Conseller de Mar i Cicle de l’Aigua del Govern de les Illes Balears, Juan Manuel Lafuente i  el Conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet.

Intervenció d’experts

La sessió va iniciar-se amb les ponències d’Eduard Pla, investigador del Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF) i Paula Martín, experta del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) que van aportar noves dades sobre l’estat dels boscos mediterranis i els reptes hidrològics que afronten. Tots dos van remarcar que els boscos mediterranis “ja operen al límit de les seves necessitats d’aigua”, en un context on l’augment de temperatures està accelerant l’evapotranspiració i reduint dràsticament el marge d’aigua disponible. Pla va oferir una anàlisi profunda sobre el comportament de l’aigua en els ecosistemes forestals mediterranis i va reivindicar la importància de l’anomenada “aigua verda”, aquella que queda retinguda al sòl i que utilitza directament la vegetació, però que no es contempla en la planificació hidrològica convencional. Va recordar que la cobertura forestal ha augmentat en les darreres dècades per l’abandonament rural, però que aquest increment de superfície i densitat, no és innocu ni neutral perquè implica més consum d’aigua, més vulnerabilitat i menys capacitat de recuperar-se davant episodis de sequera. Pla va mostrar com el decaïment forestal s’estén de manera accelerada i com els boscos, tot i la seva capacitat de recuperació, no poden respondre al ritme de les pertorbacions actuals. Davant aquest panorama, va defensar una gestió forestal orientada a reduir densitats, diversificar espècies, gestionar el sotabosc i crear paisatges més heterogenis que permetin afrontar el canvi climàtic amb més garanties.

Per la seva part, Paula Martin, va confirmar que el futur hidrològic del Mediterrani passa per una menor disponibilitat d’aigua, tant per l’augment de temperatures com per la irregularitat en els patrons de pluja. Martín va exposar que en un escenari de règim natural, els cabals de capçalera han disminuït de manera sostinguda des dels anys cinquanta, mentre que la superfície forestal ha crescut sensiblement. Aquest desajust entre més bosc i menys aigua és, segons va explicar, un dels grans reptes dels pròxims decennis. Va insistir que els boscos són alhora part del problema, perquè consumeixen molta aigua quan són massa densos i part de la solució, ja que protegeixen el sòl, milloren la infiltració i filtren l’aigua que arriba al subsòl. Martín va defensar la necessitat de dissenyar paisatges més equilibrats i de planificar intervencions que redueixin l’estrès hídric dels boscos, perquè només així es podrà garantir una millor provisió d’aigua en un context climàtic cada vegada més advers. També va presentar el projecte HIDROBOSC, que integra dades de sòl, clima i vegetació per orientar gestions que maximitzin la salut del bosc i la capacitat del territori per retenir aigua.

Taula rodona

La jornada va incloure una taula rodona moderada per Francesc Cano, director adjunt del CTFC, amb la participació de Miquel Truyol, tècnic de Consell Insular de Menorca, Joan Santana, Cap de Gestió cap de Servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Govern Balear i Jaume Fortuny, vicepresident d’ASEFOME. El debat va posar de manifest que Menorca ha passat en poques dècades de 19.000 a més de 33.000 hectàrees de bosc, amb una densitat d’arbres molt més elevada. Aquest increment, fruit de l’abandonament agrari, implica majors consums d’aigua, més risc d’incendi i menys infiltració cap als aqüífers. “És imprescindible actuar i revertir la mirada d’abandonament del bosc”, va afirmar Santana, que va remarcar la necessitat de combinar gestió forestal, gestió agrària i pasturatge per crear paisatges més resistents. Per la seva banda, Jaume Fortuny, vicepresident d’ASEFOME, va defensar el paper de les empreses forestals com a agents imprescindibles per recuperar la salut del bosc i va demanar més agilitat administrativa i criteris més clars, alertant que l’excés de burocràcia frena gestions necessàries i urgents.

El Conseller Simonet clausura l’acte anunciant noves ajudes

La cloenda va anar a càrrec del conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, que va presentar les línies generals del nou capítol forestal de l’Avantprojecte de la Llei Agrària. Simonet va situar la gestió forestal “al centre de l’estratègia territorial i ambiental de l’arxipèlag”, i va anunciar noves convocatòries d’ajudes PIFO per al 2026, així com línies de finançament vinculades a l’Impost del Turisme Sostenible per adquirir maquinària forestal, incrementar la producció de biomassa i reforçar la prevenció d’incendis. El conseller va recordar que el 53% del territori menorquí és forestal o rural i que “mai havíem disposat de tanta informació científica, però tampoc mai els nostres boscos havien estat tan estressats”. Per això va defensar la necessitat de mobilitzar el territori privat, recuperar la rendibilitat de la gestió i revertir la percepció urbana segons la qual el bosc és un espai que s’ha de deixar intacte.